Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
452
II
A matances som anada
i m’han donat pa pudent;
si no em donen sa pesseta,
ho diré a s’ajuntament.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Es torrent de Sant Miquel
desemboca a S’Albufera,
mos ho va dir el Sen Pere,
i, si li demanen qui era
que l’hi ha dit, diu: “mel!”