Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
452
II
Adiós volia dir,
però es meu cor no hi bastava,
estimat, quan jo pensava
que us havíeu de morir.
Jo som vengut a les fosques
per esmolar-me es queixals.
Oh, mal no hi hagués destrals
per porer taiar cimals
per arruixar-me ses mosques.
S’altre vespre, a mitjanit,
somiava amb alegria.
Me pensava que el tenia,
i va ser es coixí rostit.