Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.
La bona nit vui donar
a ses que estan aixecades,
però a ses que estan colgades,
el bon dia per demà.
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada.
Pensant en vós, estimada!
Tot lo dia he estat ben trist.