-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
104
Volum
II
Altres cançons relacionades
L’amo Antoni, es fred de peus
vos ha d’arribar a augmentar:
si és mascle, confits i pa,
i si és femella, fideus.
-Al•lota, ¿vols que t’estrenga,
i demà no segaràs?
-No, perque me tocaràs
sa flor que duc en es dengue.
Com la vaig veure tan veia,
vaig dir: “De cop morirà”.
I ara veig que durarà
més que mànecs de cuiera.
Tradicionari de Mallorca
