L’amo, no vos apureu,
que en es llevant surten dies:
més ne fareu en dos dies
que en un, per bé que faceu.
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Adiós, figuera rotja,
jo me’n vaig a s’aubacor.
S’espigolera major
d’aquesta possessió
a sa coa du es rellotge.