Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campos
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un abre en el món hi ha:
no té rels, soca ni branques
i ple de fuies està.
El qui ho endevinarà
sense haver de cabilar,
enteniment no n’hi manca.
Un llibre.
Noltros som els mariners
de la patrona Rafela,
mos venim terra terra
perque no hem agafat peix.
Aquest hivern mos apreta
i tot ho fa anar a bordell.
S’euveia deixa s’anyell,
perque estima més sa pell
seva que sa que ella ha feta.
Tradicionari de Mallorca
