Es carreró de Son Puig
és tan llis com una pauma;
en sentir anomenar Jaume,
sa tristor que tenc me fuig.
D’es condemnats d’infern sé
que pena los fan passar,
però no los fan segar
civada curta; estan bé.
Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!