Al qui de mi ha rallat, al qui ralla i no s’atura, Déu li do tanta ventura com el qui neix i no sura i se mor desesperat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campos
103
II
Un temps me pensava esser la reina governadora, i ara m’han dit que he d’esser, Juan, sa teva senyora.
¿No m’hauríeu vist passar una joveneta sana? Ets aires de Can Magrana no la deuen castigar.
El Rei m’ha fet un favor, que jo no el me mereixia: a un sol fii que tenia, de pobre l’ha fet senyor.