Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campos
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Catalina, ¿has acabat,
que ja te’n vas a la vila?
Ja diràs a Na Rubina
que pens a posar llevat.
Madona, de dret vos toca
tractar bé es segadors:
a migdia, cuinau-lós
fava parada amb bajoca.
Si no sabeu què ha d’esser
fava parada amb bajoca,
posau dins aqueixa ollota
mig camaiot, o sencer.
Sant Julià
passeja dues ’xades
per tomar es forns
que no couen panades.
Tradicionari de Mallorca
