Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.
A Cas Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
que no poria parlar
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
Na Tonina Rosseiona.
Sa prima d’es violí
s’és rompuda, i no hi ha "amores";
bona nit tenguem, "señores",
que jo me’n vaig a dormir.