Na Jeròni’ de Son Tripes
dotze anys la vaig festejar
i amb tant de temps de xerrar
sols un pic vàrem parlar
de s’assumpto d’es casar,
i gens, gens mos va agradar,
perque havíem de comprar
un bres nou per engronsar,
i ninguns vàrem anar
darrere tales xeripes.

No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.

En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.