Més m’estimaria estar
dins sa presó amb una argolla
que veure sa meva polla
amb so guerrer festejar.
El Rey moro tiene un hijo que Tarquino se llamaba.
A la edad de quince años, se enamoró de su hermana.
Como no podía ser casarse con su hermana,
un día cayó malito, muy malito en una cama,
con dolores de cabeza y calenturas muy malas.
Su padre subía a verlo tres veces a la semana:
-¿Qué tienes, hijo querido? ¿qué tienes, hijo del alma?
-Tengo unas calenturas que me devoran el alma.
-¿Quieres que te mate una ave de esas que vuelan por casa?
-Que me la mate mi madre, que me la suba mi hermana.
Y que suba ella sola; que no venga acompañada,
que, si acompañada viene, soy capaz de destrozarla.-
Como el tiempo es de verano, ha subido en falda blanca.
Al verla entrar en su cuarto, el muerto resucitaba.
-Buenos días, hermanito, que enfermito estás en cama.
-Los dolores que yo paso por ti los estoy pasando.-
Y, al verla tan bonita, se levanta de la cama.
Ya la coge de la mano y en el lecho la acostaba.
Cuando ella se ve cogida, de esta manera le hablaba:
-No me quejes, hermanito, no me quejes deshonrada,
que Dios del cielo castiga goce entre hermano y hermana.-
Con un pañuelito blanco la boquita le tapaba.
Un día del mes de abril, se puso vestido de playa.
Al bajar por la escalera, su padre se la miraba.
-No me mires, papá mío, no me mires deshonrada.-
Al cabo de nueve meses, nació una rosa encarnada
y por nombre le pusieron “Hijo de hermano y hermana”.
-Àngel de Déu, anima mia,
digau a mon Fill Jesús
si em donaria
un do que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs,
el gran Satanàs no hi sia.
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no en tendreu,
perque es cap li heu trencat
i el gran poder que tenia
li ho heu llevat.
-Àngel de Déu, ànima mia,
direu a mon Fill Jesús
si em donaria
un do
que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu trapàs
los apòstols hi sien.
-Mare mia, hi seran,
però no vos veuran,
perque tots dormiran.-
Sant Tomàs , qui no hi era,
sentí una veu manuel:
-Tomàs, Tomàs,
a la mia casa aniràs
i diràs
que m’hi has vista
qui me’n pujava an el cel
amb molts d’àngels i arcàngels,
sa lluna per tapins
I es sol per vestidura.
-Mare mia, no ho creuran.
-Si no ho voleu creure,
vet aquí
es cordó
de la meva santa mortaia
i los ho daràs.-
-Toc-toc!
-¿Qui és?
-Tomàs!
-Oh, Tomàs, Tomàs,
sempre ho has tingut i ho tendràs,
de riure-te’n de nosaltres.
Noltros hem vista la mort
de Nostra Senyora, i tu no.
-Antes mésm que jo l’he vista
que se’n pujava an el cel,
amb molts d’àngels i arcàngels,
i sa lluna per tapins,
i es sol per vestidura.
I, si no ho voleu creure,
vet aquí es cordó
de la seva santa mortaia.-
Sant Juan prengué la pauma
amb dos ciris clarejant,
per anar a enterra es cos
d’aquella celestial Senyora..
. . . . . . . . . . .
…que no sia ningún ni algú
que es `trevesca a tocar
es cos de Maria.-
N’hi hagué un tan atrevit:
posà sa mà sobre el llit.
Li agafà un gran foc,
un gran dolor, un gran desbarat.
Cridava com un orat:
-Los àngels i arcàngels,
voltros que sou parents
de la Senyora,
veniu-me a curar d’aquest mal.
-¿D’aquest mal, vols esser curat?
Has de sebre que Ella és verge.
Comanau-ho a Sant Pere
qui és es major del cel.-
Lo arcángel Sant Gabriel
va girar els uis an el cel
tota carregada
d’àngels i arcàngels
en el trono
de la Santísima Trinidat.
Amèn