Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.

Més informació
Classificació

Humorístiques

Poble

Artà

Altres cançons relacionades

Més m’estimaria estar
dins sa presó amb una argolla
que veure sa meva polla
amb so guerrer festejar.

El Rey moro tiene un hijo que Tarquino se llamaba.
A la edad de quince años, se enamoró de su hermana.
Como no podía ser casarse con su hermana,
un día cayó malito, muy malito en una cama,
con dolores de cabeza y calenturas muy malas.
Su padre subía a verlo tres veces a la semana:
-¿Qué tienes, hijo querido? ¿qué tienes, hijo del alma?
-Tengo unas calenturas que me devoran el alma.
-¿Quieres que te mate una ave de esas que vuelan por casa?
-Que me la mate mi madre, que me la suba mi hermana.
Y que suba ella sola; que no venga acompañada,
que, si acompañada viene, soy capaz de destrozarla.-
Como el tiempo es de verano, ha subido en falda blanca.
Al verla entrar en su cuarto, el muerto resucitaba.
-Buenos días, hermanito, que enfermito estás en cama.
-Los dolores que yo paso por ti los estoy pasando.-
Y, al verla tan bonita, se levanta de la cama.
Ya la coge de la mano y en el lecho la acostaba.
Cuando ella se ve cogida, de esta manera le hablaba:
-No me quejes, hermanito, no me quejes deshonrada,
que Dios del cielo castiga goce entre hermano y hermana.-
Con un pañuelito blanco la boquita le tapaba.

Un día del mes de abril, se puso vestido de playa.
Al bajar por la escalera, su padre se la miraba.
-No me mires, papá mío, no me mires deshonrada.-
Al cabo de nueve meses, nació una rosa encarnada
y por nombre le pusieron “Hijo de hermano y hermana”.

-Àngel de Déu, anima mia,
digau a mon Fill Jesús
si em donaria
un do que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs,
el gran Satanàs no hi sia.
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no en tendreu,
perque es cap li heu trencat
i el gran poder que tenia
li ho heu llevat.
-Àngel de Déu, ànima mia,
direu a mon Fill Jesús
si em donaria
un do
que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu trapàs
los apòstols hi sien.
-Mare mia, hi seran,
però no vos veuran,
perque tots dormiran.-
Sant Tomàs , qui no hi era,
sentí una veu manuel:
-Tomàs, Tomàs,
a la mia casa aniràs
i diràs
que m’hi has vista
qui me’n pujava an el cel
amb molts d’àngels i arcàngels,
sa lluna per tapins
I es sol per vestidura.
-Mare mia, no ho creuran.
-Si no ho voleu creure,
vet aquí
es cordó
de la meva santa mortaia
i los ho daràs.-
-Toc-toc!
-¿Qui és?
-Tomàs!
-Oh, Tomàs, Tomàs,
sempre ho has tingut i ho tendràs,
de riure-te’n de nosaltres.
Noltros hem vista la mort
de Nostra Senyora, i tu no.
-Antes mésm que jo l’he vista
que se’n pujava an el cel,
amb molts d’àngels i arcàngels,
i sa lluna per tapins,
i es sol per vestidura.
I, si no ho voleu creure,
vet aquí es cordó
de la seva santa mortaia.-
Sant Juan prengué la pauma
amb dos ciris clarejant,
per anar a enterra es cos
d’aquella celestial Senyora..
. . . . . . . . . . .
…que no sia ningún ni algú
que es `trevesca a tocar
es cos de Maria.-
N’hi hagué un tan atrevit:
posà sa mà sobre el llit.
Li agafà un gran foc,
un gran dolor, un gran desbarat.
Cridava com un orat:
-Los àngels i arcàngels,
voltros que sou parents
de la Senyora,
veniu-me a curar d’aquest mal.
-¿D’aquest mal, vols esser curat?
Has de sebre que Ella és verge.
Comanau-ho a Sant Pere
qui és es major del cel.-
Lo arcángel Sant Gabriel
va girar els uis an el cel
tota carregada
d’àngels i arcàngels
en el trono
de la Santísima Trinidat.
Amèn

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca