Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
395
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.
Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.
Qui té pessetes braveja,
i es qui no en té, ¿què ha de fer?
S’ofici de sabater,
¿no trobau que senyoreja?
Tradicionari de Mallorca
