Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campanet
89
II
Jo no som cap mercenari
per vendre’t es rossinyol.
Quines quatre a un redol!
Bones per donar consol
a un malalt que no vol
begudes d’apotecari.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Al•lota que no festeja,
i un enamorat vol fer,
que véngui amb mi, i li diré
d’es modo que se graneja.