Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
89
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no som cap mercenari
per vendre’t es rossinyol.
Quines quatre a un redol!
Bones per donar consol
a un malalt que no vol
begudes d’apotecari.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Al•lota que no festeja,
i un enamorat vol fer,
que véngui amb mi, i li diré
d’es modo que se graneja.
Tradicionari de Mallorca
