Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
89
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo som negra de color,
però tenc sa bondat blanca;
no som com vós, bona amor,
mala soca i mala branca.
A Campos no rallen clar,
ja ve de gernació:
quan s’homo està moridor,
demanen an es doctor:
-¿Qué tanmateix se morrà?-
I sa resposta que fa :
que, en acabar d’alenar,
ho farà coneixedor.
Herba-sana està coïda
seca damunt es gerrer.
Dia desset de gener
te vaig dar sa despedida.
Tradicionari de Mallorca
