A Campos no rallen clar,
ja ve de gernació:
quan s’homo està moridor,
demanen an es doctor:
-¿Qué tanmateix se morrà?-
I sa resposta que fa :
que, en acabar d’alenar,
ho farà coneixedor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Campos
Campanet
402
III
-Oh, fieta meva, ¿que vols un murtó?
-Ai, no, no, mumare, jo no en vui, no,no!
-Oh, fieta meva, ¿que vols una gla?
-Ai, no, no, mumare, jo me vui casar!
-Oh, fieta meva ¿vols esperar un any?
-Ai, no, no, mumare; jo em vui casar enguany!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un mes?
-Ai, no, no, mumare, no puc estar més!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un dia?
-Ai, no, no, mumare, no hi arribaria!
-Oh, fieta meva, vols esperar una hora?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és d’enfora!
-Oh fieta meva, ¿vols esperar un quart?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és de llarg!
-Oh, fieta meva, espera’t un minut!
-Ai, no, no, mumare, que jo ja no puc!
-Oh, fieta meva, ¿Vols esperar un poc?
-Ai, no, no, mumare, que s’hi cala foc!
Muntanya i Binifaldó,
Femenia i Mosset,
Mortitx gran i Mortitxet,
p’es jovent tot és tristor.
Una rosa a cada galta
i un clavell a cada mà.
D’ençà que En Tòfol no hi va,
Na Cuberta està malalta.