-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.

Jo pagaria un escut
no haver-li donat entrada,
sols per no esser murmurada
d’En Juan, qui n’és un brut.

Per donar-te vida a tu
sa vida va dar ta mare:
Déu ho va fer, ben segur,
perque no haguesses de dur
s’agraïment a sa cara.