El sen Roser-vei
tenia un ase gelat
i el feia jeure ensellat
perque no estassen per ell.
Si vos pogués alcançar
dins un any i mig o dos,
me faria anomenar,
per sa muntanya i p’es pla,
del món es més venturós.
A ca vostra hi sou de més
i a ca nostra hi feis falta.
Vós sou sa prenda més alta
que compraria amb diners.