Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
almanco puc convidar
un germà meu a dinar,
i Ell no, perque no en té.
Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?
Sa berganta de sa Vall
s’alegria li escapa
perque du botons de plata
i no n’havia duits mai.