L’amo, no cal tremolar,
que ja ses espigues;
si deis que no teniu figues,
dau-mos un boçí de pa.
(Fragment inicial)
La vida de les galeres n’és molt mala de passar.
Ha set anys que estic en ella i set n’hi he de passar.
Jo me’n vaig anar a ca’l Rei, per llecència demanar:
-¿Qui és qui toca a la porta? –Don Lluís Monticalvà.
-No pot esser Don Lluís perque a les galeres va.
Que ho són de grans es racons
d’es lloc de Son Macià!
Jo tots los he de trescar
amb sa fauç i es canons.