Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.
L’estel de s’auba era eixit
i jo encara festejava;
s’estimada em turmentava:
-Estimat, seis un petit.