Altres cançons relacionades
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Jo pagaria cent sous
–si los vols, vet-los-t’aquí-,
porer rallar amb un fadrí
qui mena un parei de bous.
¿Te recorda aquella nit
que jo vaig venir endolat?
Es teu gust seria estat
que jo fos el teu marit.
Tradicionari de Mallorca
