Sa jaia de s’Erissal
i es jai de ses Algorfes
llauraven amb dues moixes,
totes dues eren coixes,
es dissabte de Nadal.
Es jai servava es mantí,
sa jaia ses corretjades.
En ‘ver de mester cinglades:
-Jaiota, pegau aquí!

Com l’àngel estarà en tenda
amb la veu molt tremolant
veguent Jesucrist davant
amb la cara horrenda.
Horrenda farà la cara
com mos vendrà a judicar;
aquell dia no hi valdrà
parent ni pare ni mare:
cadascú tendrà sa paga
que Déu del cel li darà.
I l’àngel mos cridarà
tots amb un so de trompeta;
a los bons mos posarà
tots plegats a la mà dreta
i los dolents a l’esquerra.
Respondrà lo condemnat
sense vergonya a la cara:
“Maleït sigui mon pare,
i vós maleïda, mu mare,
que en aquest món n’heu posat”.

Això és modo de fauceta
que mon pare em va comprar:
quatre sous li va costar
i valia una pesseta
i deien que era barato.
Ni per nyico ni per nyaco,
de davant no vol taiar.