Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
¿Aquala de voltros tres
que m’heu fet nuus a s’arada?
Si és sa meva enamorada,
greu me sap, però no és res.
Traidores com a lleones
heu d’anar, si festejau;
que, en haver entregat sa clau
d’es rebost, no en sou senyores.