Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Panades
Sant Joan
307
III
Es dissabte de Nadal,
saps quina nit vaig tenir!
Més de deu pics li vaig dir:
“Aineta” moral moral.
No tornaré posar amor
a cap de fadrina curra,
en no ser amb escriptura
feta p’es governador.
Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.