Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Panades
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
307
Volum
III
Altres cançons relacionades
En jove, no et sapi greu
tornar tres passes enrere;
no hi ha cosa més lleugera
que és estar en gràci’ de Déu.
M’han dit que pensau mudar
vostro voler, estimat meu;
i jo, per mudar es meu,
¿quin Déu hi ha de bastar?
Un pastor me té cativa
i no em vol alliberar;
promet que el tenc d’estimar
tant com Déu me darà vida.
Tradicionari de Mallorca
