Per un Toni em tiraria
dins un fon de calç encès,
i si trobau que poc és,
sang d’es meu cor li daria.
Quan jo sent cantar terroles,
sempre pens en En Lluís,
jove magre i malaltís,
perque anava de veroles.
En es canons d’es segar,
hi tenc s’al•lota pintada:
per això, qualque vegada,
quan ve que faç sa falcada,
ve bé mirar-me sa mà.