Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
Recoranta cirereretes,
quina casta de calops!
En Barrera an es seus vots
los donava figues seques.
Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
jo tenc ses amors posades.