Tenc un coixí de pedaços
per quan l’hauré de mester.
Una viuda a suaquí sé
qui en es seus mostatxos té
pèl per fer set matalassos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sóller
Núm de glosa
68
Volum
II
Altres cançons relacionades
Aquesta ja és sa darrera
que cantaré per aquí,
i es qui me voldrà sentir
m’haurà de córrer darrere.
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Què n’he de fer, que tu parles
an ets altres dolçament,
i a mi me vages diguent
ses paraules més amargues!
Tradicionari de Mallorca
