Fii meu, com jo vei seré,
que no em podré aguantar dret,
m’armaràs un gaiatet,
una cabra i un xotet
travats, i los guardaré.
D’es cap de s’any et daré
lo que hauré tengut de net.

Sense consol ni conhort
molts de pics sent dir a mon pare:
-Jo havia de caure mort
quan me vaig casar amb ta mare!

Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques o moltes.