Si voleu que mos n’anem,
ja porem esser partides.
No m’agrad de dir mentides
més que com tenc raó ferm.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
65
II
Jo tenc molt de fred de peus;
no sé com l’espassaria.
¿Saps a on los posaria?
A dins es llit que tu jeus.
Sabeu que estic de contenta,
mu mare, des que m’han dit
que m’és sortit un partit
d’un jove ric i polit
que sa cara li riu sempre!
En Pau Batlí fa sedassos;
Na Mongeta, ventadors.
Ja s’han aplegats bons dos!
Vaja quins dos tripotrapos!
En Pau Batlí fa sabates
per moixetes i milans,
i antipassos per cans,
i guants per mostels i rates.
En Pau Batlí deu estar
a dins Calicant calent.
El farien ben content
si li duien què menjar!
En Pau Batlí deu estar
dins Calicant devertit.
En Perdut fa s’adormit
i es consum no vol pagar.
El ’ribaran a deixar
En Pau Batlí no va a missa
d’empegueït que n’està.
Es dia que se casà,
dotze pareis manllevà
per honrar-lí sa païssa.
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . .. ..
(Aquí falta, pareix, un vers. El darrer de l’estrofa va sense consonància)
En Batlí, com se casà,
d’es brossat que va quedar
un carro se va encallar
set pams part damunt ses bandes.
En Pau Batlí ha vengut
de les Indis, de dur plata:
i ha duita fam qui el mata,
ronya per sa peli, i grata…
Quin viatge més fotut!