No et ponguis, hermosa lluna,
no et ponguis i fé claror:
me’n vaig a veure s’amor
que m’han dit que té fortuna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lluna
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Amor, Astronomia, Festeig, Lluna, Riquesa i pobresa
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
21
Volum
II
Núm de pàgina
130
Altres cançons relacionades
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobau que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
Tradicionari de Mallorca
