Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.
Sa cunyada em fa la pala
i jo, tonto, no me’n tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
En es carrer de Ses Roques
se varen arraconar
sa de Lluc i sa d’Artà
dins dues casetes pobres.
Quan la Mare de Déu de Lluc va visitar Artà, passava pel carrer de ses Roques acompanyada de la Mare de Déu de Sant Salvador d’Artà; feia brusca, i les imatges van esser posades a redossa dins dues cases d’aquell carrer.
Tradicionari de Mallorca
