Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
Marieta, tu n’ets una
que té lo meu cor lligat:
me’n pren com un ca fermat
que té sopes dins un plat
i, tenguent talent, dejuna.
Ton pare i ta mare són
dues persones agudes,
però tu, si no li mudes,
ets d’es més ases del món.
Si vostra mare em vol poc
i vós no em voleu mirar,
forçat me será es mudar
sa meva amor a un altre lloc.
Tradicionari de Mallorca
