Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa font que apaga sa set,
que és d’enfora d’aquest poble!
Estrella brillant i noble,
més lluny que Constantinoble
aniria per veure’t.
Diuen que m’han demanada,
mu mare, i que heu dit que sí:
oh desditxada de mi
si amb un viudo m’heu casada!
No el vull, an es mocador,
ni l’he de mester tampoc,
perquè, si En Tomeu és mort,
vaig prometre seguir-ló.
Tradicionari de Mallorca
