Cada pic, que es sol sortia
no tenia bon humor
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
Bona amor, si tu sabesses
sa gravetat que té es vi,
sense escriure ni llegir
aprendries de fer esses.