Damunt ses costes d’Algaida
hi vaig sembrar un fasser;
hi ha fadrina que té
mostatxos, i no s’afaita.
Tots plegats mos devertim,
a can Llopis, a la fresca.
I es qui pateix, que patesca
de dolor de sembrat prim.
Jo passaria la mar
per damunt un mocador
per anar a veure s’amor
que dins Cartagena està.