Busqueret, si vas a Alger, tintana amorosa,
tu faràs llarga volada, tintana amorosa amada.
i diràs a mos parents que mos pares m’han casada.,
Que m’han casada amb un jai, amb un jai barba gelada.
I m’han casada amb un jasi que tenia nou-cents anys,
i m’han casada amb un jpve que ne tenia mil i tants.
Fa set anys que som amb ell i no l’he vist mai de cara
només un dia dins s’hort qui perdó li demanava.
I aquest dia em prometé unes faldetes de llana,
un mantell de gira-sol i un davantal d’endiana.
Li vaig afinar un ull tort i l’altre qui s’entelava.
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, menjàveu el pa dolent,
i el menjau aquí de xeixa pastat en ribell d’argent.
-Més val estar a ca mos pares i menjar el pa dolent
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, vós anàveu per dins fems,
i aquí anau de quadra en quadra i trepitjau or i argent.
Més val estar a ca mos pares, caminar per damunt fems
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que a casa de vostres pares, ’nàveu a missa corrents
i aquí hi anau en calessa amb tot s’acompanyament.
-Més val estar a ca els meus pares i anar a missa corrents,
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!

Que sou de desgraciades,
senyores de Felanitx!
Perque es senyors més rics
se casen amb ses criades.

Sa Placeta de s’escola
diuen que l’han de glosar.
Primer, ve a can Gaspar
que tenen una Francina.
Llavò ve ca madò Espina
que s’agrada de pomes.
Llavò vénen ses Colomes
que enrevolten tot el món.
Llavò ve es conco En Simon
que té es mànec de sa pella.
I llavò ve can Cordella
que allà és casa de govern.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen res que fer.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen re sque fer.
Llavò sa madona Rosa
que no pot pujar en el cel.
Llavò ve mestre Biel
que té grins a dins es cap.
Llavò ve mestre Bernat
que frissa que sia Pasco;
i llavò ve can Vilasco
que pateixen molt de fred.
I llavò ve can Cosmet
que tenen sa polla rossa.
I llavò ve ca Na Xoixa,
sa casa d’ets ermitans.