Pere Antoni, jo et duc noves
de sa teva enamorada:
a dins es llit l’he deixada
que un capellà li diu coses,
i es metge que dues hores
de vida no li ha dada.
Aquesta, ¿que no és d’es terme,
que tan entonada va?
Diuen que va anar a cercar
un tendral dins sa Comerma.
Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.