Bona diada fa avui
per atropellar el qui frissa.
Enciam de ravenissa
no me’n dugueu, que no en vui.
Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Da’m aigo de sa cisterna,
que sa teva amor m’ha encès;
sa teva vista pareix
un mirai que m’enlluerna.