Si duc veia sa camia,
d’això no us ha d’estranyar,
que a sa taula deu n’hi ha,
tots los he d’alimentar,
i a sa casa de la Vila
es meu nom sols no hi està.

Mena sa carrera neta
i no te’n penediràs,
perque com te casaràs
no t’empararan sa lletra.

-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.