S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
273
Volum
II
Altres cançons relacionades
Maria: p’es bé que et vui,
no et casis amb cap pagès,
perque hauràs de menjar faves
i et farà aixecar a les tres.
-Tant m’és cota com fandango
com bolero aragonès.
¿Me voleu dir quin mes és
que ses dones xerren manco?
- De dins es cap no m’ha fuit,
i me pens que ho trobaré:
deu esser dins es febrer,
que només té vint-i-vuit.
Jo sé ben cert, vida meva,
que de mi vos han dit mal.
Ja direu an aquest tal
que pas un ram per ca seva.
Tradicionari de Mallorca
