S’al•lota que jo festeig té cara de pedra tosca i resplendeix com sa fosca. No és a dir que la braveig!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
273
II
Sa metla ametló ja és metla secai. Si passa l’amor, no tornarà mai.
-Erri! ¿No caminaràs? ¿O tens ses potes de plom? -Ja ho veus: tan véia com som, i encara m’enyoraràs.
Na Pijolis va anar a Andratx a sa fira de botelles i va afinar Ses Cabrelles dia catorze de maig.