S’al•lota que jo festeig té cara de pedra tosca i resplendeix com sa fosca. No és a dir que la braveig!
Humorístiques
Llucmajor
Creu en ses meves paraules, que no et desempararé; en no tenir pa, et daré carn de ses meves espatles.
‘Moreta, tuntai, tuntena, recorda’t d’es temps passat, com anaves a dur llenya de s’uiastre secorrat.
Jo voldria, jo voldria, jo voldria, jo voldré: el cel com me moriria, el cel com me moriré.
