S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
273
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
el cel com me moriria,
el cel com me moriré.
Jo estava a s’ombra d’un pi
al reparo d’una soca.
Es qui acompanya s’al•lota
no troba llarg es camí;
i si l’hi troba, pot dir
que encara s’amor és poca.
Tradicionari de Mallorca
