S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
273
Volum
II
Altres cançons relacionades
Devers sa barraca nostra,
que hi feia de mal estar!
Fèiem dijunis per força
perque no teníem pa.
La lluna i el sol són dos
que són la vostra semblança.
Que és de ditxós el qui alcança
un quartet per rallar amb vós!
Dissabte, a ca Na Pereta,
saps que hi havia de plors!
Es ca destapà s’olleta
i se menjà tot s’arròs.
Tradicionari de Mallorca
