En diada de mal temps,
un moscard vaig agafar,
i d’ets ossos més dolents
en vaig fer set bastiments,
nou llaüts d’anar a pescar.
De sa llenya que em quedà,
en vaig tenir per cremar
nou mil anys damunt la terra.

Per millor senyal hi ha
una finestreta nova.
En es telessos se troba
el qui alegria em pot dar.

En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.