Pensant en vós, vida mia,
un vespre no vaig dormir
i dins un ui vaig tenir
sis antenes de molí
i sa torre qui molia
i un barco qui recorria
i un sastre qui cosia
i un moscard qui tenia
es bolic fet per partir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Santanyí
37
II
Jo pagaria un escut
no haver-li donat entrada,
sols per no esser murmurada
d’En Juan, qui n’és un brut.
No se fa per interés
una volta com aqueixa:
ets ous que no han de néixer,
els heu de dar an es salers.
Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?