Un caragol se’n va anar
a fer sa volta d’Espanya:
duia damunt cada banya
nou mil quintars de safrà.
Sa barca de s’estimada
pecat és que no naveg:
vet-la-t’allà a palo sec
a dins es moll aturada.
Si tenies piedat
o compassió de mi,
no em deixaries patir
amb tanta de crueldat,
perquè el qui està enamorat
se contenta de morir.