Mal hagi sa ravenissa
qui m’ha aturada sa fauç;
m’ha fet pegar un cop fals:
això és bo per un qui frissa.

Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.

Es cantar vol alegria,
i jo no en tenc, bona amor;
dins mon cor tenc tal tristor
que un carro no la duria.