N’Antonina Barretot
és peluda com un ca:
aquell qui l’alcançarà,
d’es pèl que li tomarà
se’n porà fer un capot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
226
Volum
II
Altres cançons relacionades
Voldria tornar paloma
quan es barco partirà,
per poder-te acompanyar,
Joan, fins a Barcelona.
¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Si a l’esglési’ de Maria
hi hagués Sant Bartomeu,
no em sabria gens de greu
anar a missa cada dia,
i al manco visitaria
el nom de s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
