Mu mare, corrents veniu,
que tota em som retgirada:
En Julià m’encalçava
i em volia prendre es niu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Bunyola
Núm de glosa
212
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es teus uis són dos turments,
i jo som la turmentada;
ara i sempre em veig privada
de tots mos devertiments.
Un homo, en esser casat,
ses calces ja li fan rues
i va amb so cap acalat
com si anàs a cercar guyes.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Tradicionari de Mallorca
