Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.

Aqueixa no va de glans
perque en té i los mos dóna.
Jo no m’agrad de persona
que, en conversar, hi pos ses mans.

Guiem, mos n’haurem d’anar;
ja no vendrà En Jaume, anit;
tal vegada haurà sortit
una estona a festejar.