Jo segava i tu dormies
com sa llebre dins es jaç,
emperò no feies cas
que un pobre fadrí gastàs
s’escarada amb xeremies.
Margalida, la gent diu
que es servidors t’han deixada;
si lo meu servir t’agrada,
m’aconhort d’estar catiu.
Oh, senyora Antonina-Aina,
jo ja ho he deixat anar,
perque veig que no em pot dar
pa ni lliures es glosar,
i es cavar em dóna la maina.