En es reol de Na Lluca
s’hi ha posada talent:
d’onsevuia vénga es vent,
de qualsevol part trabuca.
Jo voldria que si mudes,
que Déu te tocàs el cor
i que pensasses en jo
i en ses amors que hem tengudes.
El cel és un sòtil fort,
no tengues por, no caurà.
S’altre dia, de mirar,
vaig romandre amb so coll tort.