Madò Bet, s’altra diassa, s’esclatava de plorar perque no pogué llevar es tap a sa carabassa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Algaida
189
II
Una figa martinenca, crivellada, fa paper. I jo també que en faré si arrib a ésser porrerenca.
Quin ventet més furiós mos envia En Verdereta per tu, Tiana Coneta, per nosaltres batedors.
Quan jo vaig esser casat -no l’endemà: es primer dia!- sa dona se’n penedia, i jo era s’enganat.
