Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.
Una serp, qui té verí,
té sa cara molt hermosa,
i una dona escandalosa
sempre dóna que sentir.
An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.