Durà dos mesos o tres
que, si un tenia res,
s’altre en `via de menjar;
i ara, de poc ençà,
mos començam a parlar
com el rei moro amb s’inglès.

Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?

Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.