Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.
Jo trepitjaria arena
vuit dies de dia i nit
per alcançar – Ja ho he dit –
aquest cosset tan garrit
que posseeix Na Magdalena.
Es copeo va davant
i sa música darrere,
i N’Apolònia Morrera
qui va beure salfumant.