Jo som vengut a les fosques
per esmolar-me es queixals.
Oh, mal no hi hagués destrals
per porer taiar cimals
per arruixar-me ses mosques.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campanet
161
II
Toniet, ¿que dorms, o beques?
Què és això, tant de dormir!
Cada pic que em veus venir,
no sé per què no t’aixeques.
Ja diràs a sa guerrera,
es vespre, com hi aniràs,
que no tenc malícia d’ella,
sinó de tu, perque hi vas.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per divertir-me jo cant,
i la meva vista plora.