Jo som vengut a les fosques
per esmolar-me es queixals.
Oh, mal no hi hagués destrals
per porer taiar cimals
per arruixar-me ses mosques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Núm de glosa
161
Volum
II
Altres cançons relacionades
Al•lota, si vols fer randa,
t’ets d’aixecar dematí;
pega coça an es coixí
i es trebais a la banda.
Saps que ho és, de guapo i fi,
es jove que jo festeig!
I jo sempre malaveig
a veure si el faig venir.
Qualsevol fadrí que creu
en fadrina, ja va tort:
és com un qui vetla un mort
de lluny, i de prop no hi veu.
Tradicionari de Mallorca
