Jo som petit com es dit; a mi poca roba em basta: ses taiadures d’un sastre basten per fer-me un vestit.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sineu
159
II
Ses venes de lo cor meu s’aprimen com una veta. Jo som aquella animeta perduda per compte teu.
Apartat de vós, vuit dies me pareixen un-cents anys: sou causa de tots mos danys i de poques alegries.
En Lluent la va fermar p’es coll, amb una llendera. -Grandíssima pucetera, anit te tenc de matar!