Quan sa mare li va dir
con el ai!, con el ai!, lai,lai!
-¿A on tens la botonada?
con el ay! tringo, con el ay! tron!
-A on tens la botonada?
-Mu mare, jo l’he donada,
con el ay!, con el ay!, lai lai!
per fiança a un fdarí.
Con el ay! tringo, con el ay! tron!
Sa llecència assegurada.
-Oh fia meva estimada,
Con el ay! con el ay! lai, lai!
ja li pots sortir a camí!
-Oh mumareta estimada
Con el ay!, con el ay!; lai, lai!
sa mortaia preparada
con el
con el ay! tringo, con el ay ! tron!
Sa mortaia preparada!
con el ay! tringo, con el ay! tron!
Sa mortaia preparada!
Llavó sa gent podrà dir,
Con el ay! tringo, con el ay! tron!
Que m’he morta enamorada.

En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.

A sa rota, aquí i allà,
mu mare, hi ha cadellada.
Si em perdeu qualque vegada,
no m’hi vengueu a cercar.