Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Lo que em dóna més turbam
és ‘ver d’anar a sa Cortera.
Com bon trispol hi ha a s’era,
llavò es batre acabam.
Una recordança bona
a dins Campos vaig deixar:
un infant i una dona;
los mantendrà qui voldrà!