Si mos passos són perduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
A dins Guiemeranet
ses parets hi fan batzera.
Que és de ditxós Vallgornera,
allà on habita En Jaumet!
Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.