Ataca, ataca, Rubí;
ataca amb ses dues mans.
Allò que diuen es grans,
es petits no ho poren dir.
Quan jo era petitó,
amb sos meus amics jugava;
p’es carrers me rossegava:
lo que fa un infantó.
A mu mare, per sabó,
molts de doblers li costava.
T’escric amb tinta vermeia
perquè de negra no en tenc.
Pens en tu cada moment
igualment si sempre et veia.