Mu mare empenyo n’ha pres
que vol es gendre fuster
i jo el vui picapedrer,
ara ni mai duga res!
¿Que no té es braços sencers,
per fer feina en estar bo?
I, si no, ja en faré jo,
maldament mai faci res!

Aqueixa cançó que cantes
la me’n tenc de dur a L’Horta
i la tenc de baratar
amb un tros de mula morta.

Si em deixes, tu me veuràs
dins un hospital tancada,
malalta i ben espanyada,
de metges renunciada;
i tu la causa seràs.