Des que no puc sebre noves,
garrida, de lo meu bé,
m’aconhort veure es fasser
de davant ses cases noves.
Un violiner de Búger,
de Búger un violiner,
violinejant se’n puja,
violinejant se’n ve.
Jo tenc vint-i-nou guerreres
i a ningunes les men por,
perque, quan se’n va de jo,
me’n ric si se colga amb elles!